Sardana

TRADICIÓ

“El meu pare i el meu oncle
ensenyaven a ballar sardanes i ballets
populars a l’Orfeó de Sants”

La sardana ha anat lligada a la meva vida personal i professional. La dansa també ha vingut per tradició familiar. El meu pare i el meu oncle ensenyaven a ballar sardanes i ballets populars a l’Orfeó de Sants. Jo també vaig ballar-ne amb els Amics de la Dansa, dirigits pel mestre Miquel Rion a l’Orfeó Canigó, del carrer Premià de Sants. Allà tocava el piano per a l’Esbart infantil, on hi ballaven també els meus dos germans, mentre jo ho feia amb els “grans”. Vam començar a anar a aplecs de sardana que es feien arreu de Catalunya amb tota una colla de jovent de Sants. Des d’aleshores no he deixat mai de ballar-ne. Per cert, això dels punts lliures no és nou. Nosaltres ja en fèiem per a divertir-nos!

FOTOGRAFIA HISTÒRICA

“Vàrem organitzar una trobada
de 39 compositors de sardanes
de tres generacions diferents”

L’any 1994, al saló Pau Casals de l’hotel ARTS, vaig organitzar amb en Jaume Nonell i en Lluís Subirana una trobada de 39 compositors de sardanes de tres generacions diferents, amb la finalitat d’immortalitzar en una fotografia històrica aquests mestres que, per la seva trajectòria, es poden considerar els més representatius del nostre país. Al mateix temps, vaig presentar el meu disc de sardanes “Us ho devia”. Van apadrinar l’acte, l’estimada Victoria dels Àngels i l’admirat Josep Guardiola. TVE de Catalunya va gravar un especial del “Us ho devia” dirigit per Roger Justafré. L’any 1997 vàrem fer una altra fotografia històrica, aquest cop amb instrumentistes de tenora. Hi van assistir 45 tenores de totes les edats i procedències i l’acte el va apadrinar en Josep Lluís Vilaseca. Va ser molt emotiu. Gràcies al so de la tenora i a tota la formació orquestral de la cobla tenim un so únic en el món. Per a mi, la sardana, arreu on l’he escoltat, sempre m’ha inspirat una gran emoció i un sentiment de pertinença a una cultura, al meu país: Catalunya.