POESIA

Poesia

RETROBAMENT

“He intentat recitar donant
vida i llum als poemes”
Com a actriu de teatre, sempre vaig estar molt lligada als textos poètics. Si bé sempre m’havia interessat, mai m’havia plantejat, dedicar-m’hi professionalment. En els anys 80, en una de les meves anades al poble de Pedreguer (País Valencià), en Vicent Pons em va animar a recitar poesia. A partir d’aquell moment vaig començar a fer lectures poètiques en els diversos actes i setmanes culturals que es celebraven per pobles i poblets del País Valencià, les Balears i el Principat. A poc a poc, quan em demanaven participar en alguna conferència o xerrada, deia que també podria fer una lectura poètica, i així va començar aquesta nova faceta que, cada vegada, tothom em demana amb més insistència. Generalment en aquests recitals em trobo davant d’un públic poc acostumat a llegir i escoltar, a “sentir” poesia, però el cert és que immediatament a través de les paraules es crea una sinergia meravellosa, gairebé màgica. Jo he intentat recitar donant vida i llum als poemes. I això ho he compaginat amb la cançó. Tant era l’èxit d’aquestes lectures poètiques que, als pobles, la gent em demanava que els donés els poemes que llegia, amb la qual cosa en arribar a casa em trobava que m’havia quedat sense cap còpia. És per aquest motiu que vaig editar un llibre, amb l’ajut de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i Proa, amb l’amic Isidor Cònsul. “Desvetllant poemes” va aparèixer el desembre de 1999, i ben aviat va ser un “best seller” entre els llibres de poesia, que, a més a més, es posava a la venda a tots els meus recitals i actuacions.

RETROBAMENT

“He intentat recitar donant
vida i llum als poemes”

Com a actriu de teatre, sempre vaig estar molt lligada als textos poètics. Si bé sempre m’havia interessat, mai m’havia plantejat, dedicar-m’hi professionalment. En els anys 80, en una de les meves anades al poble de Pedreguer (País Valencià), en Vicent Pons em va animar a recitar poesia. A partir d’aquell moment vaig començar a fer lectures poètiques en els diversos actes i setmanes culturals que es celebraven per pobles i poblets del País Valencià, les Balears i el Principat. A poc a poc, quan em demanaven participar en alguna conferència o xerrada, deia que també podria fer una lectura poètica, i així va començar aquesta nova faceta que, cada vegada, tothom em demana amb més insistència.

Generalment en aquests recitals em trobo davant d’un públic poc acostumat a llegir i escoltar, a “sentir” poesia, però el cert és que immediatament a través de les paraules es crea una sinergia meravellosa, gairebé màgica. Jo he intentat recitar donant vida i llum als poemes. I això ho he compaginat amb la cançó. Tant era l’èxit d’aquestes lectures poètiques que, als pobles, la gent em demanava que els donés els poemes que llegia, amb la qual cosa en arribar a casa em trobava que m’havia quedat sense cap còpia. És per aquest motiu que vaig editar un llibre, amb l’ajut de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i Proa, amb l’amic Isidor Cònsul. “Desvetllant poemes” va aparèixer el desembre de 1999, i ben aviat va ser un “best seller” entre els llibres de poesia, que, a més a més, es posava a la venda a tots els meus recitals i actuacions.

PROPERAMENT…

“M’omple d’orgull haver apropat
la poesia a la gent de molts pobles
del nostre país”
M’he adonat que quan recito estableixo una comunicació molt vital i directe amb la gent. Crec que és perquè la poesia té música, és com una partitura que cal saber interpretar, amb pauses, amb rodones i semi-fuses, per això tinc el costum de fer la lectura tota sola dalt de l’escenari, sense cap acompanyament. M’omple d’orgull haver apropat la poesia a la gent de molts pobles del nostre país. Aquesta ha estat una tasca molt intensa, però extraordinàriament gratificant. La meva feina de tots aquests anys ha estat la d’aplanar el camí i d’ara en endavant, el meu treball es centrarà en aquestes lectures poètiques.

PROPERAMENT…

“M’omple d’orgull haver apropat
la poesia a la gent de molts pobles
del nostre país”

M’he adonat que quan recito estableixo una comunicació molt vital i directe amb la gent. Crec que és perquè la poesia té música, és com una partitura que cal saber interpretar, amb pauses, amb rodones i semi-fuses, per això tinc el costum de fer la lectura tota sola dalt de l’escenari, sense cap acompanyament. M’omple d’orgull haver apropat la poesia a la gent de molts pobles del nostre país. Aquesta ha estat una tasca molt intensa, però extraordinàriament gratificant. La meva feina de tots aquests anys ha estat la d’aplanar el camí i d’ara en endavant, el meu treball es centrarà en aquestes lectures poètiques.

119,162 visites
Scroll hacia arriba